Hola!

Som cinc alumnes de 2n d'Educació Primària que estudiem a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ens diem Patrícia Jiménez, Anna Marín, Alba Portero, Sandra Sales i Anna Torrens.

Aquest bloc està dedicat a l'assignatura de Llengua Catalana amb la finalitat d'aprofundir i reflexionar sobre diverses qüestions de la llengua catalana.

Esperem que us agradi!

TEMA 1: LLENGUA, SOCIETAT I ESCOLA

1. Model lingüístic del mestre

1.1 Com a mestres, quines opcions lingüístiques prendríeu respecte les varietats geogràfiques?

- Si aneu a treballar en una escola on es parla una varietat diferent de la vostra, quina decisió preneu?

El que faríem seria no deixar de parlar el nostre dialecte, ja que és una font més de riquesa perquè els nens i nenes coneguin l’amplitud de la llengua catalana. No hem d’oblidar que nosaltres com a mestres hem de conèixer les diferents varietats lingüístiques, a fi de poder corregir, explicar i mostrar als nostres alumnes aquest gran ventall de possibilitats

- Penseu que és feina de l’escola que un nen de Mallorca pugui parlar com un de València?

No, el que ha de fer l’escola és aconseguir que l’alumnat pugui entendre les diferents varietats, a fi de poder mantenir una bona comunicació. En el cas de l’exemple donat, el que ha d’intentar l’escola és que l’alumne de Mallorca pugui mantenir una conversa distesa amb el seu company valencià.

- Si la classe no és dialectalment homogènia, quin tractament faríeu d’aquesta varietat?

En aquest cas, tractaríem tots els dialectes per igual, i així aconseguiríem que els nens actuessin de igual forma (el mestre és un model per als alumnes).

- Quines actituds transmetríeu pel que fa a la resta de varietats?

Hem de promoure la tolerància i el respecte per cadascun dels dialectes i educar en la varietat de la nostra llengua. A més a més, hem d'activar la curiositat dels alumnes per conèixer tots els dialectes.

1.2 Quin registre o grau de formalitat ha de fer servir un mestre per dirigir-se als alumnes?

Pensem que la millor varietat per dirigir-nos als alumnes per tal de millorar la seva comprensió és l'estàndard. Si utilitzem un llenguatge massa formal dificultarà la comunicació per desconeixença dels termes i per la llunyania del llenguatge, i si és massa col·loquial, no donarem un bon exemple o model. De totes maneres, hem de tenir en compte el context o la situació en la qual ens trobem, ja que a vegades haurem d’adaptar el registre a l’activitat a realitzar. En cas de tractar temes personals, podrem ser més col·loquials i, en cas de fer una activitat de caire més culte (per exemple, la notícia) haurem d’utilitzar un registre més formal.

- És important dirigir-se sempre als alumnes en un registre formal?

No, han de entendre en quins moments és necessària la formalitat i en quins casos no, per tant, el més important és que sàpiguen adequar el seu llenguatge a cada situació.

- S’ha d’usar un llenguatge informal amb els alumnes com a via per aconseguir una comunicació més propera?

Considerem que no és adequat parlar sempre en un registre informal, però en alguns casos en concret com poden ser: comentaris puntuals per captar l’interès dels nens, per fer èmfasi en algun aspecte important, per problemes personals, etc., pensem que és un recurs de gran utilitat.

1.3 Quina importància té la llengua a les diferents àrees de coneixement?

Té una importància vital a totes les àrees de coneixement, ja que, a través de la llengua és possible el pensament i la comunicació, tant sigui en llengua catalana com en les altres.

- S’ha de donar el mateix nivell d’importància a l’expressió oral o escrita dels alumnes en una classe d’educació física que en una de llengua catalana?

Sí, considerem que s’ha de donar el mateix nivell d’importància al llenguatge oral i escrit en totes les àrees. No perquè sigui un àrea més lúdica s’ha de treure importància al fet de parlar i escriure de manera correcta.

En les classes d’educació física, de la mateixa manera que en les de llengua catalana, s’ha de corregir els alumnes en el cas que cometin alguna errada, ja sigui de manera oral (en les converses amb el mestre) o escrita (algun treball escrit). Com ja hem esmentat, la llengua és tan útil a classe de llengua catalana com a les altres classes. A més a més, el mestre és, en totes les matèries i els àmbits, un exemple a seguir.


- S’ha d’avaluar el nivell de llengua dels alumnes en les matèries no lingüístiques?

Considerem que s’ha de corregir i rectificar sempre les possibles errades lingüístiques que puguin sorgir, però, en tots els casos, d’una forma didàctica, perquè l’alumne vegi que les faltes, les expressions lingüístiques, etc., són sempre presents i sempre és important corregir-les. Pensem que en les matèries no lingüístiques, també s'haurien d'avaluar alguns aspectes de la llengua, com ara l'expressió.

1.4 Més enllà dels estudis de magisteri, quina responsabilitat té un mestre pel que fa a les seves competències lingüístiques?

Pensem que un mestre ha d’estar en contínua formació a través de diversos cursos. A més a més, el mestre ha de ser autodidàcta (llegir diaris, revistes educatives, llibres de textos, etc.).

- El títol garanteix l’aptitud dels docents pel que fa a les seves competències lingüístiques?

El fet que un mestre hagi realitzat la carrera de magisteri no significa que les seves competències lingüístiques siguin les òptimes, ja que un títol universitari no pot garantir que els coneixements avaluats estiguin realment assolits i consolidats. Per tal de ser bons professionals, els mestres han d’estar en continua formació, sobretot si tenim en compte que el coneixement no és fix i varia amb el temps.

- Com pot un mestre millorar la seva formació lingüística?

Per millorar la seva formació lingüística, el mestre ha de fer cursos i formar-se d’una manera més autònoma (llegir llibres, revistes, etc.). Per tant, el mestre ha d’estar en contínua formació per conservar i evitar que els seus coneixements es perdin.

Aquestes imatges són dos mapes que ens mostren els diferents dialectes del català i les zones on es parla la llengua catalana, respectivament.

2. Estratègies d’intervenció lingüística amb infants no catalanoparlants

2.1 Quines estratègies poden facilitar que aquests alumnes entenguin els missatges orals del mestre?

Per facilitar la comprensió dels missatges orals que transmet el mestre es podria fer ús d'algun suport. Fem referència a suports audiovisuals (imatges, vídeos...), gestuals, petites dramatitzacions de situacions de la vida real i quotidiana, etc.

2.2 Quines estratègies poden facilitar que aquests alumnes intervinguin oralment a classe?

Portant a terme classes de caire lúdic en què es facin jocs i activitats que captin l’atenció dels alumnes, s’afavoreix en gran mesura la seva participació. Pensem que és convenient treballar temes propers als nens i relacionats amb el seu dia a dia, de manera que es puguin iniciar debats que despertin l’interès dels nens.

2.3 Quines estratègies pot fer servir el mestre com a interlocutor de l’alumne o per corregir-lo, de cara a millorar la destresa lingüística dels alumnes?

Repetir allò que ha dit l’alumne, però correctament, perquè s’adoni que la manera correcta és com ho ha dit el mestre.

No només corregir l’alumne sinó explicar-li el perquè d’aquesta correcció. És convenient que aquestes correccions s’escriguin a la pissarra, per tal que ho vegin amb més claredat. També, que el mestre mostri altres exemples semblants, d’aquesta manera el nen pugui acabar d’entendre la correcció.

També és important marcar molt la pronunciació i l’articulació de les paraules. D’aquesta manera, aconseguirem que l’alumne pari atenció en com es pronuncia, en la posició de la llengua, etc. L'objectiu s'assolirà mitjançant diverses activitats: fer-li repetir allò pronunciat, buscar textos fàcils i amb una estructura repetitiva, etc. Per fer-ho més dinàmic, també es pot fer ús de jocs on s’utilitzi la paraula i el dibuix, jocs psicomotrius (per exemple: “ara ens toquem el braç”, i llavors fem l’acció de tocar-nos el braç, així allò que diem ho posen en relació amb l’acció), etc.

3. ESTUDI DE CASOS

3.1 Sabeu que el curs vinent treballareu en una escola situada en una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas responeu les preguntes següents i argumenteu-ne la resposta.

a) Tenint en compte aquesta diferència dialectal, us prepararíeu d’alguna manera? Per què? Si la resposta és sí, especifiqueu com.

Sí, perquè com a mestres hem de conèixer les diferents varietats lingüístiques del català. Per tant, si marxem a una regió on es parla un dialecte del català diferent al nostre, haurem de conèixer-lo prou bé per tal de poder entendre i corregir els nostres alumnes. Nosaltres pensem que no hem de deixar de parlar el nostre dialecte, ja que és igual de correcte que el que es parla en la zona. A més a més, permet que els nens es familiaritzin amb altres varietats lingüístiques.

b) Quan els nens us sentin parlar, és probable que us facin comentaris com que “parleu diferent”, que “per què no feu servir tal paraula” o senzillament que “per què no parleu com ells”. Com enfocaríeu aquesta situació? Per què?

Els explicaríem que en el lloc del qual provenim nosaltres es parla un català diferent al seu, i deixaríem clar que tots dos són igual de correctes i tenen la mateixa importància. En situacions concretes en què l’alumne ens qüestionés l’ús d’una paraula, li explicaríem que aquesta es pot dir de diferents maneres. També, aprofitaríem l’ocasió per explicar-li que hi ha diferents dialectes dins el català i que per parlar un o altre no ens referim a llengües diferents. Per fer-ho més entenedor els podríem mostrar un mapa lingüístic del català i posar algun exemple de cada dialecte.


3.2 Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinantesa per enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes. Poseu-ne exemples.

Per millorar el lèxic i l’expressió dels alumnes proposaríem les següents activitats (pensades pel Cicle Superior):

- Visita al Centre Meteorològic Territorial de Catalunya (INM), Barcelona Vila Olímpica. Amb aquesta excursió els alumnes ampliaran els seus coneixements sobre la meteorologia.

- Preparar un dossier de l’excursió amb activitats del camp atmosfèric.

- Posar en comú a la classe el que es va fer i el que s’ha après de l’excursió i fer un petit debat sobre problemes mediambientals relacionats amb la meteorologia (el forat de la capa d’ozó, la pluja àcida, etc.).

- Exposició per grups sobre el temps atmosfèric que vagi des de la predicció diària del temps fins a l’explicació de cada fenomen atmosfèric. D’aquesta manera, els alumnes milloraran la seva expressió i podran utilitzar el lèxic que han anat aprenent al llarg de les activitats.


3.3 Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on aproximadament el 90% dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlant. Davant d’aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres en relació amb la llengua?

En primer lloc, utilitzaríem sempre el català com a llengua vehicular i insistiríem en el fet que els alumnes se’ns adrecessin sempre en català (fomentar la immersió lingüística a l’aula).

Podríem plantejar fer activitats d’expressió oral i escrita en català. Per tal de millorar l’expressió oral, faríem activitats com debats, obres de teatre i diverses exposicions en què els nens haguessin de parlar sempre en català. Pel que fa a l’expressió escrita, faríem diferents jocs on calgués escriure en català, com ara: sopa de lletres, descripcions dels companys on calgui endevinar qui és, fer un conte entre tots, etc.

3.4 Valoreu la pertinència de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d’un mestre:

- Anar de ventre - anar al lavabo – defecar – fer caca – per popó – cagar.

- Menjar - alimentar - péixer - endrapar - cruspir - ficar-se fins el cul (d’algun menjar) - atipar-se com un lladre - alletar.

- Un bup-bup, un meu-meu – un gos, un gat - un gosset, un gatet - un ca, un moix - un perret, un minino.

El mestre ha de fer entendre a l’alumne que ha d’adequar l’ús del seu lèxic a cada context comunicatiu. Per tant, d’aquest conjunt de paraules n’hi ha algunes que són més adequades en el context de l’aula, però igualment cal que les coneguin totes. Ordenarem de més a menys cultes les següents paraules o expressions:

- Defecar, anar al lavabo, anar de ventre, fer caca, fer popo, i cagar.

- Alimentar i menjar, péixer, alletar, endrapar, cruspir, atipar-se com un lladre, ficar-se fins al cul de menjar.

- Un gos, un gat i un ca, un moix - un gosset, un gatet - un perret, un minino - un bup-bup , un meu meu.

En boca d’un mestre en el context de l’aula, considerem que els mots més apropiats són: anar al lavabo, menjar i un gos, un gat.


3.5 Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny tots els mestres i totes les àrees de coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres d’una escola, de manera col·lectiva, poguessin dur a terme per afavorir aquest objectiu.

Totes les accions tenen el mateix objectiu: l’ús del català correctament com a llengua de comunicació tant oral com escrita en totes les assignatures. Les accions que plantegem són fer un projecte, de manera que a totes les assignatures es realitzin activitats lúdiques relacionades amb la llengua i la cultura catalana. Per exemple: a música cantarem cançons populars, a educació física ballarem danses tradicionals, a plàstica ens centrarem en personatges folklòrics catalans, a coneixement del medi veurem un vídeo d’un programa científic i lúdic, com per exemple “El Món d’en Bigman”, etc.