1. Model lingüístic del mestre

1.1 Com a mestres, quines opcions lingüístiques prendríeu respecte les varietats geogràfiques?

- Si aneu a treballar en una escola on es parla una varietat diferent de la vostra, quina decisió preneu?

El que faríem seria no deixar de parlar el nostre dialecte, ja que és una font més de riquesa perquè els nens i nenes coneguin l’amplitud de la llengua catalana. No hem d’oblidar que nosaltres com a mestres hem de conèixer les diferents varietats lingüístiques, a fi de poder corregir, explicar i mostrar als nostres alumnes aquest gran ventall de possibilitats

- Penseu que és feina de l’escola que un nen de Mallorca pugui parlar com un de València?

No, el que ha de fer l’escola és aconseguir que l’alumnat pugui entendre les diferents varietats, a fi de poder mantenir una bona comunicació. En el cas de l’exemple donat, el que ha d’intentar l’escola és que l’alumne de Mallorca pugui mantenir una conversa distesa amb el seu company valencià.

- Si la classe no és dialectalment homogènia, quin tractament faríeu d’aquesta varietat?

En aquest cas, tractaríem tots els dialectes per igual, i així aconseguiríem que els nens actuessin de igual forma (el mestre és un model per als alumnes).

- Quines actituds transmetríeu pel que fa a la resta de varietats?

Hem de promoure la tolerància i el respecte per cadascun dels dialectes i educar en la varietat de la nostra llengua. A més a més, hem d'activar la curiositat dels alumnes per conèixer tots els dialectes.

1.2 Quin registre o grau de formalitat ha de fer servir un mestre per dirigir-se als alumnes?

Pensem que la millor varietat per dirigir-nos als alumnes per tal de millorar la seva comprensió és l'estàndard. Si utilitzem un llenguatge massa formal dificultarà la comunicació per desconeixença dels termes i per la llunyania del llenguatge, i si és massa col·loquial, no donarem un bon exemple o model. De totes maneres, hem de tenir en compte el context o la situació en la qual ens trobem, ja que a vegades haurem d’adaptar el registre a l’activitat a realitzar. En cas de tractar temes personals, podrem ser més col·loquials i, en cas de fer una activitat de caire més culte (per exemple, la notícia) haurem d’utilitzar un registre més formal.

- És important dirigir-se sempre als alumnes en un registre formal?

No, han de entendre en quins moments és necessària la formalitat i en quins casos no, per tant, el més important és que sàpiguen adequar el seu llenguatge a cada situació.

- S’ha d’usar un llenguatge informal amb els alumnes com a via per aconseguir una comunicació més propera?

Considerem que no és adequat parlar sempre en un registre informal, però en alguns casos en concret com poden ser: comentaris puntuals per captar l’interès dels nens, per fer èmfasi en algun aspecte important, per problemes personals, etc., pensem que és un recurs de gran utilitat.

1.3 Quina importància té la llengua a les diferents àrees de coneixement?

Té una importància vital a totes les àrees de coneixement, ja que, a través de la llengua és possible el pensament i la comunicació, tant sigui en llengua catalana com en les altres.

- S’ha de donar el mateix nivell d’importància a l’expressió oral o escrita dels alumnes en una classe d’educació física que en una de llengua catalana?

Sí, considerem que s’ha de donar el mateix nivell d’importància al llenguatge oral i escrit en totes les àrees. No perquè sigui un àrea més lúdica s’ha de treure importància al fet de parlar i escriure de manera correcta.

En les classes d’educació física, de la mateixa manera que en les de llengua catalana, s’ha de corregir els alumnes en el cas que cometin alguna errada, ja sigui de manera oral (en les converses amb el mestre) o escrita (algun treball escrit). Com ja hem esmentat, la llengua és tan útil a classe de llengua catalana com a les altres classes. A més a més, el mestre és, en totes les matèries i els àmbits, un exemple a seguir.


- S’ha d’avaluar el nivell de llengua dels alumnes en les matèries no lingüístiques?

Considerem que s’ha de corregir i rectificar sempre les possibles errades lingüístiques que puguin sorgir, però, en tots els casos, d’una forma didàctica, perquè l’alumne vegi que les faltes, les expressions lingüístiques, etc., són sempre presents i sempre és important corregir-les. Pensem que en les matèries no lingüístiques, també s'haurien d'avaluar alguns aspectes de la llengua, com ara l'expressió.

1.4 Més enllà dels estudis de magisteri, quina responsabilitat té un mestre pel que fa a les seves competències lingüístiques?

Pensem que un mestre ha d’estar en contínua formació a través de diversos cursos. A més a més, el mestre ha de ser autodidàcta (llegir diaris, revistes educatives, llibres de textos, etc.).

- El títol garanteix l’aptitud dels docents pel que fa a les seves competències lingüístiques?

El fet que un mestre hagi realitzat la carrera de magisteri no significa que les seves competències lingüístiques siguin les òptimes, ja que un títol universitari no pot garantir que els coneixements avaluats estiguin realment assolits i consolidats. Per tal de ser bons professionals, els mestres han d’estar en continua formació, sobretot si tenim en compte que el coneixement no és fix i varia amb el temps.

- Com pot un mestre millorar la seva formació lingüística?

Per millorar la seva formació lingüística, el mestre ha de fer cursos i formar-se d’una manera més autònoma (llegir llibres, revistes, etc.). Per tant, el mestre ha d’estar en contínua formació per conservar i evitar que els seus coneixements es perdin.