3.1 Sabeu que el curs vinent treballareu en una escola situada en una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas responeu les preguntes següents i argumenteu-ne la resposta.
a) Tenint en compte aquesta diferència dialectal, us prepararíeu d’alguna manera? Per què? Si la resposta és sí, especifiqueu com.
Sí, perquè com a mestres hem de conèixer les diferents varietats lingüístiques del català. Per tant, si marxem a una regió on es parla un dialecte del català diferent al nostre, haurem de conèixer-lo prou bé per tal de poder entendre i corregir els nostres alumnes. Nosaltres pensem que no hem de deixar de parlar el nostre dialecte, ja que és igual de correcte que el que es parla en la zona. A més a més, permet que els nens es familiaritzin amb altres varietats lingüístiques.
b) Quan els nens us sentin parlar, és probable que us facin comentaris com que “parleu diferent”, que “per què no feu servir tal paraula” o senzillament que “per què no parleu com ells”. Com enfocaríeu aquesta situació? Per què?
Els explicaríem que en el lloc del qual provenim nosaltres es parla un català diferent al seu, i deixaríem clar que tots dos són igual de correctes i tenen la mateixa importància. En situacions concretes en què l’alumne ens qüestionés l’ús d’una paraula, li explicaríem que aquesta es pot dir de diferents maneres. També, aprofitaríem l’ocasió per explicar-li que hi ha diferents dialectes dins el català i que per parlar un o altre no ens referim a llengües diferents. Per fer-ho més entenedor els podríem mostrar un mapa lingüístic del català i posar algun exemple de cada dialecte.
3.2 Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinantesa per enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes. Poseu-ne exemples.
Per millorar el lèxic i l’expressió dels alumnes proposaríem les següents activitats (pensades pel Cicle Superior):
- Visita al Centre Meteorològic Territorial de Catalunya (INM), Barcelona Vila Olímpica. Amb aquesta excursió els alumnes ampliaran els seus coneixements sobre la meteorologia.
- Preparar un dossier de l’excursió amb activitats del camp atmosfèric.
- Posar en comú a la classe el que es va fer i el que s’ha après de l’excursió i fer un petit debat sobre problemes mediambientals relacionats amb la meteorologia (el forat de la capa d’ozó, la pluja àcida, etc.).
- Exposició per grups sobre el temps atmosfèric que vagi des de la predicció diària del temps fins a l’explicació de cada fenomen atmosfèric. D’aquesta manera, els alumnes milloraran la seva expressió i podran utilitzar el lèxic que han anat aprenent al llarg de les activitats.
3.3 Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on aproximadament el 90% dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlant. Davant d’aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres en relació amb la llengua?
En primer lloc, utilitzaríem sempre el català com a llengua vehicular i insistiríem en el fet que els alumnes se’ns adrecessin sempre en català (fomentar la immersió lingüística a l’aula).
Podríem plantejar fer activitats d’expressió oral i escrita en català. Per tal de millorar l’expressió oral, faríem activitats com debats, obres de teatre i diverses exposicions en què els nens haguessin de parlar sempre en català. Pel que fa a l’expressió escrita, faríem diferents jocs on calgués escriure en català, com ara: sopa de lletres, descripcions dels companys on calgui endevinar qui és, fer un conte entre tots, etc.
3.4 Valoreu la pertinència de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d’un mestre:
- Anar de ventre - anar al lavabo – defecar – fer caca – per popó – cagar.
- Menjar - alimentar - péixer - endrapar - cruspir - ficar-se fins el cul (d’algun menjar) - atipar-se com un lladre - alletar.
- Un bup-bup, un meu-meu – un gos, un gat - un gosset, un gatet - un ca, un moix - un perret, un minino.
El mestre ha de fer entendre a l’alumne que ha d’adequar l’ús del seu lèxic a cada context comunicatiu. Per tant, d’aquest conjunt de paraules n’hi ha algunes que són més adequades en el context de l’aula, però igualment cal que les coneguin totes. Ordenarem de més a menys cultes les següents paraules o expressions:
- Defecar, anar al lavabo, anar de ventre, fer caca, fer popo, i cagar.
- Alimentar i menjar, péixer, alletar, endrapar, cruspir, atipar-se com un lladre, ficar-se fins al cul de menjar.
- Un gos, un gat i un ca, un moix - un gosset, un gatet - un perret, un minino - un bup-bup , un meu meu.
En boca d’un mestre en el context de l’aula, considerem que els mots més apropiats són: anar al lavabo, menjar i un gos, un gat.
3.5 Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny tots els mestres i totes les àrees de coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres d’una escola, de manera col·lectiva, poguessin dur a terme per afavorir aquest objectiu.
Totes les accions tenen el mateix objectiu: l’ús del català correctament com a llengua de comunicació tant oral com escrita en totes les assignatures. Les accions que plantegem són fer un projecte, de manera que a totes les assignatures es realitzin activitats lúdiques relacionades amb la llengua i la cultura catalana. Per exemple: a música cantarem cançons populars, a educació física ballarem danses tradicionals, a plàstica ens centrarem en personatges folklòrics catalans, a coneixement del medi veurem un vídeo d’un programa científic i lúdic, com per exemple “El Món d’en Bigman”, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada